La dinàmica de grups. Concepte i tècniques

Com ja hem vist en aquest blog, els grups de persones i els equips de treball són entitats vives que es mostren dinàmiques al llarg de temps. Aquesta característica ve donada pels canvis en la seua composició, la substitució d'algun dels seus membres, canvis en el sistema de relacions, canvi de projectes o d'objectius o, fins i tot, canvi en l'actitud individual. Aquestes causes del moviment del grup determinen les forces que els afecten i els porten a canviar. Per tant convé analitzar aqueixes forces per a poder controlar, en la mesura del possible, els canvis que provoquen. 

Kurt Lewin (1890-1947)

El primer autor a citar el terme "Dinàmica de grup" va ser el professor Kurt Lewin, pare de la Psicologia Social moderna i es va referir a aquest concepte com a "disciplina que estudia les forces que actuen sobre un grup i li fan comportar-se d'una forma concreta". 

La dinàmica de grup és el conjunt de coneixements teòrics i de tècniques grupales que permeten conèixer al grup, la forma de manejar-lo, augmentar la seua productivitat, afermar les relacions internes i incrementar la satisfacció dels seus components.

Si fem una dissecció d'aquesta definició podrem veure la seua utilitat en aplicar-se als equips de treball. D'una banda, destaquem la importància del coneixement del grup quant a la seua estructura, desenvolupament, sistema de relacions internes i acompliment de rols per part dels seus components. D'altra banda, cal conèixer com es maneja el grup per a superar situacions problemàtiques per a poder detectar les causes dels problemes. També cal analitzar com es gestiona l'assoliment i l'eficàcia, així com veure la consolidació de les relacions interpersonals. I, finalment, comprovar el nivell de satisfacció personal dels membres per formar part del grup i si açò els genera experiències positives i motivadores.

Perquè aquestes utilitats es complisquen, la dinàmica de grup s'aplica a través de diferents tècniques que han de triar-se sabent els objectius cercats, l'experiència del professional que l'aplica, els recursos disponibles i les característiques del grup. En aquest sentit, les tècniques persegueixen fer més eficaç el treball del grup. 

Encara que existeixen moltes tècniques les agruparem en quatre segons l'objectiu marcat. El primer lloc, si es persegueix fomentar la participació cal destacar la tempesta d'idees (brainstorming), el xiuxiueig, la tècnica Phillips 66, els seminaris i el grup nominal. En totes elles, se cerca que els components tinguen un paper protagonista generant continguts, enfocant els problemes i cercant solucions entre altres objectius específics. D'altra banda, si l'objectiu és la presa de decisions es pot aplicar la tècnica de l'estudi de casos o el debat, en les quals es fomenta l'objectivitat, es reflexiona i analitza l'assumpte i s'expressen i defensen opinions. Però si el nostre objectiu és organitzar al grup, una tècnica recomanada és la integració en un grup hostil ja que persegueix generar un bon clima de treball i integrar a tots els membres. Finalment, si l'objectiu és planificar tasques es recomana la tècnica denominada La mirada en l'horitzó en la qual, a partir, d'un estudi de cas cada subgrup proposa un pla d'acció per a construir-ne un de nou amb el millor de cada proposta.